CASAL DE PETITS
La tercera setmana ha estat ben especial i divertida!!! Han marxat algunes nenes i nens, però també n'han vingut de nous!
El que cap de nosaltres ens esperàvem era que vingués l’Intúkapla, un druida que vivia a una cova i mai havia sortit d’aquesta... però el dilluns ens va sentir parlar, riure i jugar, no estava tranquil, així que va sortir per primer cop a l’exterior. Com que mai havia vist a persones, i mai havia tingut contacte físic ni emocional, els nens i nenes del casal li vam ensenyar moltes coses a mida que a ell li sorgien dubtes.
El primer que ens va preguntar, era: què és TOCAR? Llavors ens vam fer massatges de diferents tipologies, amb crema, objectes, ens vam fet un túnel de rentat...que bé que ens ho vam passar!!! Vam aprendre molt i li vam explicar a l’Intúkapla que tocar-se pot ser molt divertit, però sempre que sigui consentit!
El dia següent, vam jugar a una gimcana d’aigua per anar-nos acostumant a mullar-nos amb relleus d’esponges, passar per sota d’uns fils sense tocar-los, vam jugar a la bomba amb un globus d’aigua i ens vam refrescar moltíssim! I després de fer una bona batuda vam marxar a dinar.
A més a més de fer tot això, dimecres vam anar d’excursió! A una zona màgica de Badalona, hi havia una masia amb els seus patis grans, plens d’arbres, on vam aprendre diverses coses. Primer com oloraven diferents plantes aromàtiques, i després vam anar a saludar a les gallines. Al acabar, vam dividir el pati en diferents racons, on podíem anar des de a llegir fins a construir, a dibuixar o simplement jugar amb el que ens trobàvem per allà!
Dijous va ser molt especial, l’Intúkapla va tornar a venir, i aquest cop tenia un altre dubte...que li passava quan suava? Que era allò que sentia? Tots i totes el vam ajudar, el que li passava es que tenia calor, i per això vam anar a jugar amb gels, uns gels que tenien pintura i vam poder fer un mural preciós i fins i tot pintar-nos de tots colors pel cos!!!
Finalment divendres vam reunir tot el que havíem anat fent i junts creàrem el museu! L’intúkapla es va acomiadar i ens va dir que l’havíem ajudat moltíssim!!! Així doncs vam marxar un altre setmana, contentes per tota la feina que vam fer!
La tercera setmana ha estat ben especial i divertida!!! Han marxat algunes nenes i nens, però també n'han vingut de nous!
El que cap de nosaltres ens esperàvem era que vingués l’Intúkapla, un druida que vivia a una cova i mai havia sortit d’aquesta... però el dilluns ens va sentir parlar, riure i jugar, no estava tranquil, així que va sortir per primer cop a l’exterior. Com que mai havia vist a persones, i mai havia tingut contacte físic ni emocional, els nens i nenes del casal li vam ensenyar moltes coses a mida que a ell li sorgien dubtes.
El primer que ens va preguntar, era: què és TOCAR? Llavors ens vam fer massatges de diferents tipologies, amb crema, objectes, ens vam fet un túnel de rentat...que bé que ens ho vam passar!!! Vam aprendre molt i li vam explicar a l’Intúkapla que tocar-se pot ser molt divertit, però sempre que sigui consentit!
El dia següent, vam jugar a una gimcana d’aigua per anar-nos acostumant a mullar-nos amb relleus d’esponges, passar per sota d’uns fils sense tocar-los, vam jugar a la bomba amb un globus d’aigua i ens vam refrescar moltíssim! I després de fer una bona batuda vam marxar a dinar.
A més a més de fer tot això, dimecres vam anar d’excursió! A una zona màgica de Badalona, hi havia una masia amb els seus patis grans, plens d’arbres, on vam aprendre diverses coses. Primer com oloraven diferents plantes aromàtiques, i després vam anar a saludar a les gallines. Al acabar, vam dividir el pati en diferents racons, on podíem anar des de a llegir fins a construir, a dibuixar o simplement jugar amb el que ens trobàvem per allà!
Dijous va ser molt especial, l’Intúkapla va tornar a venir, i aquest cop tenia un altre dubte...que li passava quan suava? Que era allò que sentia? Tots i totes el vam ajudar, el que li passava es que tenia calor, i per això vam anar a jugar amb gels, uns gels que tenien pintura i vam poder fer un mural preciós i fins i tot pintar-nos de tots colors pel cos!!!
Finalment divendres vam reunir tot el que havíem anat fent i junts creàrem el museu! L’intúkapla es va acomiadar i ens va dir que l’havíem ajudat moltíssim!!! Així doncs vam marxar un altre setmana, contentes per tota la feina que vam fer!
CASAL DE GRANS
La setmana va començar amb els personatges de la caravana, que ens van explicar com van conèixer a l’Ombra, una figura molt misteriosa. Tant, que a la Tara li provocava una barreja entre curiositat, por i rebuig... cosa que va inspirar a la Dríada per explicar-nos la història de “El cavall que no sabia renillar”, la qual va deixar sense acabar. Tot seguit els i les infants del casal, mitjançant el teatre fòrum, van trobar diferents solucions per acabar-la.
A partir del conflicte de la Tara per la diferència de l’Ombra, vam aprofitar per conèixer i reconèixer les nostres pròpies diferències… aquestes petites o grans coses que ens fan especials i úniques.
Dimarts vam aprofitar totes aquestes diversitats per crear les disfresses, els instruments i les pancartes per la rua de divendres i després ens vam divertir molt amb els jocs d’aigua.
Dimecres vam anar a Calella, on, mentre passejàvem, havíem d’estar amb els ulls ben oberts per trobar fulles de roure, alzina i olivera, així com per veure corbs marins (n’hi havia molts i ens van fascinar!!!) i altres animals. Ens vam ajudar entre tots i totes per aconseguir-ho.
Dijous a primera hora vam ajuntar-nos tots i totes les del casal, des de p3 a 6è, per fer unes danses i unes fotos. Tot seguit, camí de la platja, vam parar per esmorzar i vam veure que feia massa fred per seguir amb la idea… I, com que rectificar és de savis, vam anar a una altra plaça per jugar tranquilament. Al tornar al casal vam fer una petita assemblea on vam poder compartir emocions, experiències i sensacions de la setmana i de les nostres vides en general.
Divendres vam acabar de preparar tot el material per la rua, vam esmorzar i vam sortir al carrer a reivindicar que tots i totes som iguals i, alhora, diferents. Vam fer la volta a l’escola, cantant i ballant al ritme de la percussió, fèiem molt de goig i despreníem molta alegria. De tant divertida i intensa que va ser la rua, se’ns va fer curta…
Finalment, al tornar al casal, va venir la Dríada, acompanyada de la resta de personatges i ens va agrair molt els finals d’històries que li vam fer arribar. Ens va explicar que gràcies a això, la Tara mirava a l’Ombra amb una mirada diferent i que ja no li feia por ni li creava rebuig. Que bé acabar la setmana amb el conflicte solucionat!
La setmana va començar amb els personatges de la caravana, que ens van explicar com van conèixer a l’Ombra, una figura molt misteriosa. Tant, que a la Tara li provocava una barreja entre curiositat, por i rebuig... cosa que va inspirar a la Dríada per explicar-nos la història de “El cavall que no sabia renillar”, la qual va deixar sense acabar. Tot seguit els i les infants del casal, mitjançant el teatre fòrum, van trobar diferents solucions per acabar-la.
A partir del conflicte de la Tara per la diferència de l’Ombra, vam aprofitar per conèixer i reconèixer les nostres pròpies diferències… aquestes petites o grans coses que ens fan especials i úniques.
Dimarts vam aprofitar totes aquestes diversitats per crear les disfresses, els instruments i les pancartes per la rua de divendres i després ens vam divertir molt amb els jocs d’aigua.
Dimecres vam anar a Calella, on, mentre passejàvem, havíem d’estar amb els ulls ben oberts per trobar fulles de roure, alzina i olivera, així com per veure corbs marins (n’hi havia molts i ens van fascinar!!!) i altres animals. Ens vam ajudar entre tots i totes per aconseguir-ho.
Dijous a primera hora vam ajuntar-nos tots i totes les del casal, des de p3 a 6è, per fer unes danses i unes fotos. Tot seguit, camí de la platja, vam parar per esmorzar i vam veure que feia massa fred per seguir amb la idea… I, com que rectificar és de savis, vam anar a una altra plaça per jugar tranquilament. Al tornar al casal vam fer una petita assemblea on vam poder compartir emocions, experiències i sensacions de la setmana i de les nostres vides en general.
Divendres vam acabar de preparar tot el material per la rua, vam esmorzar i vam sortir al carrer a reivindicar que tots i totes som iguals i, alhora, diferents. Vam fer la volta a l’escola, cantant i ballant al ritme de la percussió, fèiem molt de goig i despreníem molta alegria. De tant divertida i intensa que va ser la rua, se’ns va fer curta…
Finalment, al tornar al casal, va venir la Dríada, acompanyada de la resta de personatges i ens va agrair molt els finals d’històries que li vam fer arribar. Ens va explicar que gràcies a això, la Tara mirava a l’Ombra amb una mirada diferent i que ja no li feia por ni li creava rebuig. Que bé acabar la setmana amb el conflicte solucionat!
Fuente RSS
