La mirada restaurativa en l’abordatge de les violències sexuals

En l’actualitat, cada vegada surten a la llum més històries de dones i persones dissidents que són capaces d’anomenar les violències sexuals viscudes, de creuar el límit de l’esfera personal i íntima a l’esfera col·lectiva i política. 

Des del moviment #metoo i #yotecreo, s’ha començat a trencar amb força el silenci. Aquest moviment existeix des del 2006 gràcies a Tarana Burke, dona negra activista del sud dels EUA que treballa amb dones migrants i que el va començar a utilitzar per a impulsar un projecte comunitari on convidava a les dones racialitzades a parlar de violència sexual. El 2017, l’actriu Alyssa Milano el va fer servir per a denunciar al productor Harvey Weinstein. 

Des de llavors, han sortit a la llum molts casos de violència sexual. Cada vegada, surten feministes a fer costat a la part agredida, a visibilitzar als agressors i a denunciar les baixes condemnes, la impunitat o les males praxis de la institució. Això només és una petita part de tot el que s’està movent socialment al voltant d’aquest tema en diferents parts del món.


Justícia social i mirada restaurativa?

La violència sempre genera una necessitat de justícia, i per les violències sexuals que han estat silenciades i impunes al llarg de la història, encara més. Alhora, també és necessari un canvi de patró perquè aquestes violències no es continuïn reproduint. El paper de l’educació és clau per contribuir a aquest canvi: fer prevenció des de la infància sobre abusos sexuals infantils permet detectar situacions, formar al professorat i a tota persona que treballi en contextos de menors ja sigui en l’educació formal i no formal és un deure. 

La mirada restaurativa ens ofereix un marc per a la gestió dels conflictes en diferents àmbits (judicial, familiar, comunitari, educatiu, etc.). En l’àmbit educatiu, aporta una nova perspectiva en la qual les persones podem aprendre de les situacions de conflicte a través d’assumir responsabilitats i reparar els danys causats (Fiol, 2013). 

En canvi, la mirada punitiva posa el càstig en el centre. Per tant, ofereix seguretat puntual o aïllada per la persona agredida però no té en compte les seves necessitats ni repara el dany. Tampoc té en compte la resolució del conflicte ni qüestiona les estructures que generen la violència, entre d’altres aspectes.


Entendre la violència com a sistemica

En els instituts en els quals hem treballat, la violència sol estar molt escalada, els conflictes es resolen molt sovint des de la mirada punitiva i, per conseqüència, els joves també aprenen a solucionar-los a través del càstig i no desenvolupen veritable empatia ni entenen que la violència que estan vivint i reproduint és sistèmica

Pensem que fa falta una comprensió profunda de com operen els diferents eixos d’opressió i les dinàmiques de poder i com aquests es reprodueixen a través de la violència directa, estructural i simbòlica. Si apartem de la societat totes les persones que cometen un acte violent serà molt difícil que hi hagi una comprensió d’aquestes dinàmiques i no tindran oportunitat d’aprendre a relacionar-se des del compromís i la responsabilitat dels seus actes. 

Els delictes greus són la punta de l’iceberg, i aquests es donen perquè hi ha tota una sèrie de violències més subtils que permetem socialment i que queden silenciades. És cert que no totes les persones estan preparades per a passar per un procés d’assumir responsabilitats perquè implica reconèixer els fets, tenir empatia per la part agredida, comprometre’s a transformar certs comportaments i conductes, entre d’altres.  Les persones no preparades poden ser un perill social, i aquí és on és necessari posar un gran límit per a protegir la part agredida. Necessitem tots els recursos que siguin a la nostra mà, i la justícia punitiva també és un d’ells, però no l’únic. 

 

Què proposem des de l’Esberla

Des de l’Esberla, volem contribuir a valorar i aprendre altres maneres de relacionar-se amb la justícia social que realment ajudin la transformació d’arrel, a canviar les estructures que permeten les violències sexuals. 

A través de les nostres formacions en l’abordatge de les violències sexuals des d’una mirada restaurativa, de facilitacions d’agressions sexuals en organitzacions i col·lectius, de l’acompanyament i la creació de protocols per les entitats, volem ajudar en aquest canvi. Contribuïm a que les persones siguin capaces d‘anomenar les violències, per aprendre a detectar-les i a comprendre el dolor i l’impacte que generen. És llavors quan ocorre un canvi substancial i quan el rol de la protecció s’integra socialment.

Més informació

Esperem que us hagi servit aquesta reflexió. Si la vostra entitat o empresa està interessada en iniciar algun camí amb mirada restaurativa i us agradaria el suport i guia de l’Esberla, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del correu info@esberla.cat

 
Scroll to Top